Seleccionar página

Sentim. Les persones per naturalesa sentim, igual que pensem i respirem, és com notem i sabem que estem vius. L’acte de sentir, voluntari o involuntari, ens condiciona i no podem evitar experimentar en nosaltres mateixes els seus efectes. Tant si acceptem un estat d’ànim, com si no, vivim sensacions, a favor o en contra, tenim impressions, emocions lligades a pensaments i a idees, a paraules i a gestos.

Sí, tots sentim, però mostrem tots com ens sentim? Mostrem realment allò que sentim? I… ho fem sempre?

Es tracta d’escoltar-nos a nosaltres mateixos i d’entendre què és allò que passa, manifestar-ho i traure les emocions cap enfora, per tal de veure-les davant i saber donar- les la forma. Atrevir-te a veure’t i acceptar-te, a ser honrada amb la teua persona. Ser conscient del propi estat. Es tracta d’entendre’s i no tenir por de presentar-se, de lliurar- se enfront de la resta. No tenir por d’evidenciar els sentiments perquè saps el motiu, la seua causa, patint la seua conseqüència.

És agitar, ser subversiu, perquè no sempre es veu bé mostrar el que sents, no sempre eres acceptat per la resta. Quantes vegades haurem escoltat que no ens podem comportar de certa manera, en certes ocasions, llocs, esdeveniments, amb certes persones? Quantes vegades ens hem deixat els sentiments guardats a casa, per a trobar-los en tornar? Quantes vegades hem aparcat comportaments al carrer per tornar a vestir-los quan siguem fora?

Mostrar el que sent, és un acte revolucionari.

Habilidades

Publicado el

febrero 28, 2022

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies