Aquesta és la història d’El gran de la pedrera un relat inspirat en fet reals que ens apropa a la vida d’un xiquet amb una imaginació tan inmensa que l’allunyà de la realitat de la guerra.

I tu saps que era un maqui?

Hi ha gent que hauria de ser eterna, persones d’aquestes amb les que connectes a uns nivells descomunals, de les que sempre necessites més, tot hi haver-la conegut molt de temps o poc, de les que en volem recordar qualsevol detall. Gent que per la seva forma de ser, pel que ha viscut, per la seva manera de pensar o per tot plegat és màgica.
El meu avi era una d’eixes i tinc la sensació que tothom que el coneixia el recorde així. El gran de la Pedrera era el mal nom del seu pare (ja que era molt alt i va nàixer a la pedrera de la Serra) i ell sempre volia ser recordat així.

Aquest relat és part de la seva història i també és una forma de no oblidar les històries que ens contava a la voreta del foc, de com va viure la Guerra Civil des d’un mas allunyat dels nuclis urbans, on sols li aplegaven algunes històries (la fam i la pobresa), i la por que patia en pensar que un maqui se li pogués aparéixer del mig del bosc.
Fa temps vaig decidir conservar aquestes històries a manera de contes/àlbums i aquesta és la primera a la qual he donat forma.